Publicado: 31 de Octubre de 2018

https://issuu.com/latorredebarcelona/docs/ltb-za-octubre_2018/54

Les cases bioclimàtiques: la gran alternativa

per a un present i un futur sostenible i eficient

Entrevistem Felipe Pich-Aguilera

Doctor arquitecte, president del Green Building Council a Espanya

Els edificis consumeixen el

40 % de l’energia que gastem

al conjunt de la Unió

Europea. Què hauríem

de tenir en compte quan

parlem de comprar-nos

una casa?

Comprar-se´n una és una

decisió que té una repercussió

important per a la

nostra vida i també per al

medi natural. Preguntes

com: Quins seran els costos

de manteniment i d’utilització

de la casa? Quina

serà la demanda d’energia?

D’on provenen els materials

emprats? Quina és la incidència

solar? Té producció

renovable?...en definitiva

hauries de disposar de tota

aquesta informació abans de

decidir-te per un tipus de

casa o un altre.

Quines són les diferències

entre l’arquitectura bioclimàtica

i l’arquitectura

tradicional?

A grans trets podríem dir

que l’arquitectura bioclimàtica

utilitza els recursos naturals

existents en un indret

determinat per a obtenir

unes condicions òptimes de

confort interior de l’habitatge

i que les instal·lacions de

climatització siguin només

una ajuda complementària.

Mentre que l’arquitectura

convencional necessita

utilitzar obligatòriament

la maquinària de calefacció,

il·luminació, etc. per

aconseguir unes condicions

similars de confort.

Com afecten els principis

de l’arquitectura bioclimàtica

al disseny dels

edificis?

El concepte d’arquitectura

bioclimàtica va més enllà dels

aspectes estètics i funcionals

d’un edifici tot integrant en

la seva concepció el comportament

del cos humà a través

de l’aplicació de criteris de

confort tèrmic, d’il·luminació

natural, qualitat, durabilitat i

reciclatge dels materials emprats.

Té en compte el cicle de

vida de la construcció.

Quins consums energètics

estalviem amb aquest tipus

de construcció verda?

Podríem estar parlant ben bé

d’un estalvi del 50 % en les

demandes de consum energètic

respecte de la construcció

tradicional.

Les classificacions energètiques

A, A+, A++ ..., són

realment bons indicadors

de la qualitat ambiental

d’un habitatge?

Serien millors si ens informessin

del consum energètic

final d’un habitatge. Una

casa bioclimàtica sempre

utilitzarà menys recursos.

Ara per ara, un edifici

convencional pot obtenir

una qualificació energètica

excel·lent instal·lant maquinària

d’alta eficiència. Penso

que si l’arquitectura no és

eficient en si mateixa no

hauria d’aconseguir aquesta

bona qualificació energètica.

Com afecta l’arquitectura

bioclimàtica als costos de

construcció i al preu de

l’habitatge?

D’entrada no és més cara.

La diferència de costos pot

venir en funció de la mida

de les finestres o dels materials

emprats però no pas per

l’aplicació dels paràmetres

bioclimàtics.

Podem parlar d’innovació

en el mon de l’edificació?

I tant. És un sector subjecte a

una forta necessitat d’innovació

per donar resposta als reptes

ambientals plantejats. És

una necessitat davant l’escassetat

de recursos disponibles.

Estan arribant els conceptes

d’arquitectura bioclimàtica

a la promoció i

construcció d’habitatges

o queden circumscrits a

l’àmbit teòric i acadèmic?

Sí que estan arribant, sobretot

per la pressió sobre el

sector des de fora: per l’entrada

en vigor de directives

provinents de la Unió Europea

fruit dels acords internacionals,

per la influència

de fons d’inversió estrangers

que tenen un compromís

amb els seus partícips de

respectar els principis de la

sostenibilitat ambiental i de

lluita contra el canvi climàtic.

També cal esmentar la

predisposició més responsable

en l’ús de recursos

naturals per part dels més

joves, molt més sensibles als

temes ambientals.

Hi ha alguna experiència

al nostre entorn més immediat?

Precisament el projecte de

Masos Bonafont que hem

fet a Cabrera de Mar, és

un bon exemple de com

es pot introduir una base

bioclimàtica en unes cases

destinades al mercat immobiliari.

Són uns habitatges

que seran molt confortables

amb una baixa despesa

energètica ja que trauran el

major partit del seu entorn

natural.A banda d’això, son

trencadores i molt boniques

i estic segur que contribuiran

positivament millorar

l’entorn urbà.

Veient l’oferta i la demanda

immobiliària, creu que

caldria una major sensibilització?

Hi podria ajudar

el Consell per a l’edificació

verda (GBCe) que

vostè presideix?

Sí. El Green Building Council

actua transversalment

en el sector de la construcció,

que pateix una gran

fragmentació i especialització

i on intervenen a més

d’arquitectes, aparelladors i

enginyers, les administracions

públiques i industrials

de tota mena, promotors,

constructors, comercialitzadors,

etc. Una de les tasques

importants i alhora mes

difícils que intentem fer des

del GBC es la interlocució

amb la societat.

Moltes gràcies i bon

Barcelona Meeting Point.